No products in the cart.
BLOC DE CAN CATÀ
Hola, em presento
Soc la Carlota. Sempre he necessitat crear, ballant, cantant, o amb les mans a la terra. És el mateix, és la mateixa sensació: la de fer alguna cosa amb tot el cos i veure que allò, d’alguna manera, es mou, respira, viu.
El balcó del meu avi
De petita, passava hores al balcó del meu avi cuidant les seves flors, les seves plantes, plenes de vida. No parlàvem gaire mentre ho fèiem, no calia: ell regava, jo mirava, tocava les fulles, i entre tots dos hi havia una manera d’entendre’ns sense necessitat de gaires paraules. No ho sabia llavors, però allò ja era això: fer créixer alguna cosa amb les meves mans i sentir que en formaves part.
Vaig marxar, i em vaig perdre
Vaig créixer ballant, cantant, component. Cada cosa que feia, la feia amb tot el cos. Però un dia, vivint fora, envoltada d’assajos, d’escenaris, d’una agenda que no parava mai, vaig fer una funció i, en acabar, en lloc de sentir-me satisfeta, només em vaig sentir buida. Cansada d’una manera que no tenia res a veure amb el cos. Va ser aquell dia que vaig entendre que necessitava tornar a alguna cosa de veritat, com quan era petita, al balcó del meu avi.
Vaig tornar a la terra
Vaig tornar a Arenys, a la finca de la família. No he estudiat empresarials, ni economia. Tampoc vinc d’una família pagesa, ni sé si algun dia acabaré sabent-ne tant com qui hi ha nascut. La finca era casa, mai un projecte de cultiu. Però tenia el record del balcó, i moltíssimes ganes d’aprendre aquest ofici de veritat, no llegint-ne, sinó fent-lo, equivocant-me, tornant-ho a intentar, fins que sortís.
Aprenc fent, no busco fer-ho perfecte, busco fer-ho a la meva manera, honestament, amb calma, amb sentit. Vaig fer un estudi seriós amb un enginyer agrícola per saber quines plantes tenien sentit aquí, al Maresme —terra calcària, molt sol, poca aigua. No hi ha dreceres: cada planta et marca el seu ritme i tu t’hi has d’adaptar, no al revés. Cada collita m’ensenya alguna cosa nova
No camino sola
Com has pogut veure en aquest últim reel d’Instagram, una de les parts més importants perquè aquest projecte hagi tirat endavant és la família. Tinc la sort que a cada pas els he tingut al meu costat, recolzant-me i confiant en el projecte que volia crear. I amb els mesos, també hi ha hagut altres persones que s’hi han anat sumant, cadascuna aportant-hi alguna cosa des del seu racó —al camp, al laboratori, a la finca.
Com van arribar els olis essencials a mi
No van arribar per casualitat, ni tampoc de seguida. Quan vaig decidir tornar a la terra, no sabia encara que allò passaria per estudiar aromateràpia. Al principi només volia cultivar, tenir les mans ocupades, sentir-me com al balcó del meu avi. Però com més aprenia sobre les plantes, més necessitava entendre què hi havia dins d’elles, per què una olor et calma i una altra et desperta, per què el cos respon així.
Va ser llavors que vaig començar a formar-m’hi de veritat. El gerani va ser el primer oli que vaig destil·lar amb les meves pròpies mans, i encara ara reconec la seva olor amb els ulls tancats: aquell dia vaig sentir exactament el mateix que sentia ballant o cantant, la sensació de crear alguna cosa i veure que allò, ara, tenia vida pròpia.
El romaní és l’olor de la cuina de la meva àvia, que sempre en tenia un pot a prop dels fogons. Cada vegada que el destil·lo, torno a sentir-me una mica a casa seva, com si aquella olor guardés totes les tardes que hi vaig passar.
La lavanda és diferent. No em connecta amb ningú del passat, em connecta amb mi mateixa. M’ha creat un espai de calma que faig servir en els moments en què de veritat necessito parar —no com a idea bonica, sinó com una cosa molt pràctica i molt real que necessito sovint.
Cada oli té la seva raó de ser aquí, cap n’hi és per casualitat. I com el gerani, tots dos creixen sota el mateix sol generós del Maresme. Potser per això, quan els destil·lo, sento que hi ha alguna cosa meva en cadascun.
Alambí de coure
Pelargonium graveolens
Aquí em trobeu en una visita guiada per la finca!
Per què obro aquest espai?
Perquè crec que quan compres un cosmètic, tens dret a saber d’on ve i qui hi ha darrere. Aquí t’explicaré el que no cap en un reel de 30 segons: com cultivo, com destil·lo, com formulo, amb els encerts i també amb els dubtes. I a tu, quina planta et porta directament a algun record de quan eres petit o petita? M’encantaria saber-ho.
Deixa un comentari